Xapapote

La meva Denúncia tornant de Galícia

Després d'uns dies molt intensos i un viatge molt
llarg de més de 15 hores d'autocar, la primera cosa
que tinc ganes de fer, per molt que sembli mentida, és
aquesta: la meva DENÚNCIA pública a tothom que tinc al
voltant de la situació que he viscut jo, juntament amb
uns 150 voluntaris més, catalans, aquests dies de
setmana santa a Galícia, a Muxía.
Només arribar el divendres al migdia, uns quants
membres voluntaris i treballadors de Protecció Civil
gallecs, ens van fer entrar cap a la carpa on ens
allotjaríem i ens van explicar quatre coses importants
a saber, i a més a més, no es van oblidar de començar
a preparar-nos: "estos días vais a ver muchas cosas y
a oirlas, pero sed vosotros mismos los que opinais.
Aquí os van a comer la cabeza de mala
manera...."(alguna cosa així ens deien).Però no ho van
deixar aquí. Aquestes mateixes persones ens van
començar a repartir unes entrades per anar a fer un
tastet a la "Fiesta del Congrio", típica de setmana
santa allà al poble. Nosaltres, tots morts de gana vam
anar cap allà dins a buscar la típica empanada gallega
però mentre la començàvem a tastar, uns quants
voluntaris ens van venir a avisar: que sapigueu que fa
una estona mentre inauguraven aquesta festa, uns
quants dels voluntaris s'han manifestat pacíficament
entre el públic assistent. S'han vestit de voluntaris
(trajo blanc) i s'hi han inscrit unes frases de
protesta per que l'alcalde(del PP evidentment) i la
Xunta i... aquest dimarts (és a dir demà) retiren tota
la infrastructura de suport i ajuda(mantes, llits, les
dutxes, part de la cuina i menjar) que el govern fins
ara ha aportat mitjançant els militars, ja que
consideren que no és necessari. A part de les
inscripcions que duien en els trajos, alguns duien la
boca tapada, altres les mans lligades amb cinta
aïllant com a símbol de la impotència i de la manca de
llibertat d'expressió que pateixen tant els voluntaris
(per respecte a la gent del poble que es mou i es
manifesta activa davant la catàstrofe amb una actitud
de crítica), com gent del poble que per pressió (per
poder rebre les subvencions, per poder mantenir el
negoci obert i tenir feina...) no poden defensar i fer
públiques les seves idees. Doncs bé, la resposta de
l'alcalde davant aquesta acció pacífica, va ser de
començar a cridar, a fer fora del poble als
voluntaris, a titllar-los de terroristes i etarres
dient que havien cremat contenidors la nit abans, que
el volien agredir... va cridar a la policia i va
intentar que els donessin les seves dades. La gent del
poble allà present, alguns van afegir-se amb l'alcalde
(fins hi tot intentant pegar a algun voluntari),
d'altres van intentar calmar els ànims i intentar
defensar una mica només (per les possibles
conseqüències per ells) als voluntaris, els quals van
decidir marxar perquè ells el que volien no era fer
merder sinó simplement exposar el que creien sense
parlar, d'una manera pacífica, caminant amb les seves
inscripcions. A partir d'aquí, a aquestes persones que
es van manifestar, des de protecció civil (que des de
fa aproximadament un mes és dirigida per la Xunta)
se'ls va comunicar que se les donava de baixa com a
voluntaris i que per tant aquella nit ja no tenien
dret a dormir ni al pavelló ni a la carpa, ni a
utilitzar els serveis pels voluntaris com les dutxes,
la llotja on hi havia el menjador, no els donarien el
material per netejar.... A més a més, l'explicació que
van començar a donar va ser que uns voluntaris havien
anat a la "Festa del Congrio" amb xapapote per tacar
la carpa i a l'alcalde, dient que del que s'havien
anat a queixar els voluntaris era de que no volien que
vinguessin més voluntaris...Imagineu-vos el merder que
es va crear, la confusió, i les ganes conjuntes de
tots els voluntaris de fer saber el que estava passant
i de manifestar d'alguna manera el nostre rebuig. Però
tot i així, per no empitjorar les coses, vam decidir
no actuar. Vam fer una assemblea de tots els
voluntaris per parlar del que estava passant i del que
havíem de fer. Vam decidir que ja que ells aprofitaven
l'acte pacífic del matí en contra nostra, no pensàvem
donar-los cap altra oportunitat de girar la truita, no
els hi donaríem aquest gust; estaven esperant la
nostra reacció per poder tenir alguna raó per fer fora
al voluntariat.
Després d'això, l'endemà al matí ens van dur a una
platja força llunyana al poble i ens van descarregar a
tots (uns 150 o més) en una platja on no hi havien dut
cap tipus de material per a netejar. Això va comportar
la nostra queixa però vam aconseguir calmar-nos i
prendre'ns-ho amb filosofia fins que arribés el
material, ja que el que ells volien era intentar
fer-nos saltar per poder anar en contra nostra. Així
doncs, vam agafar pals, pedres i tot el que podíem que
hi havia per allà terra per començar a netejar fins
que arribés el material. I, efectivament, al cap d'una
estona va arribar el material i vam poder netejar.
A la nit, a la llotja, la gent de la Confraria i del
poble, ens va organitzar una festa de comiat (com tots
els dissabtes fan). Per començar un petit grup
informal amb gaites, panderetes i tambors amb la
típica música gallega de gaita, que porta molta
alegria i molta festa. Després un músic i cantant que
feia de "Hombre para todo" cantant tot tipus de música
(destrossant totes les cançons, el pobre) amb la seva
guitarra i música de fons gravada. Va ser molt
divertit i tothom s'ho va passar de conya alleujant
tot tipus de tensions. Es respirava un molt bon
rotllo, un gran carinyo. Allà teníem els nostres ídols
com són en Josep Figueras (català que des del primer
dia de la catàstrofe ha estat allà; el Nacho, que és
el que ha organitzat la Confraria per poder allotjar i
coordinar als voluntaris fins que no ha pogut evitar
més que la Xunta s'hi posés pel mig; i d'altres
voluntaris que han estat a peu de canó (tant gent de
fora, gent gallega, com del propi poble de Muxía, i
també els militars -sense estar de servei, vestits de
carrer-).
I diumenge, després d'haver anat a dormir a las
quinientas, ens vam llevar i vam netejar una platja
brutíssima d'aquestes que és una mica més difícil
d'arribar i que poc s'han netejat fins ara (i encara
hi ha onze platges a Muxía on encara MAI no hi ha anat
NINGÚ a netejar-les). Era una platja plena de roques
impregnades de xapapote, però la feina, no era netejar
pedra per pedra, sinó moure les pedres per netejar a
sota, on s'ha anat filtrant el fuel, i un cop net lo
de sota, poder netejar les pedres. Allà, tot i tenir
màscares d'aquestes amb dos filtres de carbó actiu que
ens donaven quan t'anaves a queixar que no et donava
la gana d'anar a treballar amb les de paper, sentíem
la pudor del producte i alguns ens marejàvem al cap
d'una estona de treballar durament.
Després d'haver netejat, es notava entre d'altres
molts sentiments, la tristesa de veure un paisatge tan
preciós destrossat pels interessos i els diners d'uns
quants que fastiguegen a la gran majoria. I a sobre
que ho amaguin des del primer dia, i ara encara, dient
que no fan falta voluntaris perquè no està tan brut
com es diu. NO US HO CREGUEU gens ni mica! Ni avui, ni
demà ni d'aquí a deu anys Galícia i la seva gent
estarà neta ni recuperada. No ens ho faran creure, no
ens ho empassarem, no ens faran callar, no
aconseguiran reprimir la veu de tants milers de
voluntaris que hem passat per allà, ho hem vist amb
els nostres ulls, ho hem tocat amb les nostres mans,
ho hem olorat amb els nostres nassos i hem viscut la
gran manipulació que hi ha de la informació. Si allà
ens manipulaven imagineu-vos el que ens arriba aquí si
ho està, poca cosa ens podem creure, hem d'estar allà
per saber-ho, aquí estem completament enganyats i no
sabem absolutament res del que està passant allà. Vés
a saber que els ha passat als voluntaris que avui han
anat a netejar, a la gent del poble que estava al
nostre costat i avui els hem deixat sols davant els
seus veïns, l'alcalde i tota la seva xarxa de
repressió que recau en aquestes pobres persones amb
nom i cognoms: El Nacho i la seva família (de la qual
molts membres ja han hagut de marxar i ell ho farà en
pocs dies), de la Carmen, mestressa d'un bar que havia
de callar perquè no li tanquessin i em demanava que
per favor quan arribéssim féssim saber a tothom "que
el alcalde de Muxía es muy malo y nos tienen atados
sin poder hablar ni cambiar las cosas. Que desde fuera
nos teneis que ayudar y movilizaros porque aquí hay
mucho miedo. Estamos en el franquismo todavía no hay
democracia, aunque espero que en las próximas
elecciones cambien las cosas y aquí la gente no vote al PP".
En Josep Figueras que ha hagut de marxar perquè sent
"de fora" s'ha vist encara molt més pressionat i
atacat, de l'Ester que també era de fora i encara no
sabia què fer perquè si en Josep marxava no es veia en
cor de deixar a en Nacho sol davant el problema per
por al que li pogués passar. I un munt d'etcèteres de
casos de persones que amb la més bona voluntat i
solidaritat davant la incompetència del govern que
tenim s'ha decidit a intentar millorar les coses i
arreglar-les tant com puguin, i que a canvi es veuen
atacades i pressionades per tot arreu. La força que
tenen ara és la que els podem transmetre tots
nosaltres recolzant-los i ajudant-los tant com puguem
perquè ells no poden més. Són persones, grans
persones, que amb una abraçada o una frase els podem
donar la força perquè segueixin endavant, sense
defallir, malgrat tot.
I ara, és hora de començar nosaltres la nostra feina,
que no ha estat la de netejar sinó la de transmetre a
tothom el que hem viscut. Moure i conscienciar a la
gent i tornar sempre que puguem tant a netejar com a
fer turisme per impulsar l'economia dels comerços, de
la gent treballadora que no es mereix veure la seva
vida i la seva terra destrossada.
NUNCA MAIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Cardedeu, 21 d'abril del 2003